Wilma (en la foto) es la primera recreación de una mujer neandertal. Se hizo en 2008, y por primera vez se tenía en cuenta un detalle conocido gracias a un estudio de ADN: por eso Wilma es pelirroja. Sin embargo, aún no se había descubierto que la mutación del gen que da ojos azules es posterior a los neandertales, así que los ojos de Wilma no podían ser de ese color. Su nombre es un homenaje a Los Picapiedra. (http://www.quo.es/ciencia/prehistoria/neandertales)
El descobriment als Urals, al nord de Rússia, de 313 eines amb 33.000 anys d'antiguitat ha revifat el foc al voltant d'algunes de les qüestions més inquietants de la Paleontologia: Fins quan van sobreviure els neandertals? Durant quant de temps va conviure aquesta "segona espècie intel·ligent" amb la nostra? La troballa podria ajudar a trobar respostes a preguntes que, ara per ara, segueixen sense ser contestades.
Fa 33.000 anys ja hi havia a Europa homes "com nosaltres". La nostra espècie, en efecte, va arribar al continent europeu fa al voltant de 40.000 anys i allí es va trobar amb altres pobladors molt més antics i que van desaparèixer al poc temps de la nostra arribada. Què va ser exactament el que va passar?
La veritat és que no existeixen en tot el vell continent restes de neandertal que siguin més antics de 40.000 anys. Però la troballa d'un complet joc d'eines a les muntanyes Urals podria avançar aquesta data en diversos milers d'anys. Per desgràcia, no hi ha restes humanes associats a aquestes eines. És a dir, no han aparegut els cossos dels seus constructors.
Malgrat això, sembla clar que van ser fabricades amb una tecnologia molt més antiga de la que utilitzaven en aquell moment els humans moderns. I si no van ser ells, els nostres avantpassats directes, llavors van haver de ser fetes per un grup de neandertals, una petita població que, per algun motiu, va aconseguir sobreviure en aquella gèlida regió (a prop del Cercle Polar Àrtic) mentre que els seus congèneres s'extingien per tot arreu sense remei.
La "substitució" de l'home de neandertal per la nostra pròpia espècie no es va fer en un dia, sinó que va ser un procés que va durar milers d'anys (molt poc per a la desaparició completa d'una espècie). Ara bé, Quant van trigar exactament en extingir-se per complet? On i quan va viure l'últim home de neandertal?
Sabem que les dues espècies van compartir territori i que, en ocasions, es van relacionar. El que no sabem encara és durant quant de temps "compartim" el continent europeu amb ells ni, per descomptat, com va ser exactament la naturalesa d'aquestes relacions entre les dues úniques espècies intel·ligents de la Terra.
Si la troballa dels Urals es confirma, és a dir, si efectivament aquestes eines van ser fabricades per neandertals, estaríem, precisament, davant alguns dels últims representants d'una classe d’ ésser humà que va viure al seu aire a Europa durant almenys 350.000 anys . I que va ser substituït en molt poc temps per un altre tipus d'home nouvingut: nosaltres.
L'autor principal de l'article, Ludovic Slimak, ha estudiat a fons les eines i assegura que són directament comparables amb altres, molt més antigues, associades sense cap dubte a assentaments de neandertals. Slimak i els seus companys han aconseguit trobar en el jaciment de Byzovaya, fins 313 eines, escampades al costat de restes de mamut i altres animals.
Les eines consisteixen en raspadors, nuclis i artefactes de pedra, i tots ells amb les característiques distintives i l'estil de fabricació propi de temps molt més antics, del Paleolític Mitjà. No hi ha ganivets ni fulles afilades i tallants, cosa que, en el Paleolític Superior, l'època a la qual pertanyen les eines, si que utilitzaven profusament els pobladors de la nostra pròpia espècie.
Si s'aconsegueix trobar allà alguna resta de neandertal que confirmi sense cap dubte l'autoria d'aquests artefactes, significaria que les dues espècies humanes intel·ligents, la dels neandertals i la nostra, van coexistir durant un temps molt més llarg del que es creia. Si no és així i resulta que, després de tot, van ser els nostres avantpassats directes qui les van fabricar, i no els neandertals, llavors estaríem davant d'un grup que va preferir conservar les tecnologies ancestrals en lloc d'adoptar les més modernes de l'època. En tot cas, una troballa més que interessant.
Investigacions recents han demostrat ja que el 4% dels nostres gens són una herència directa de l'home de neandertal. Potser el nostre contacte amb ells va ser molt més intens i directe del que aquest exigu percentatge sembla suggerir. ABC Jose Manuel Nieves (2011.05.12 )
Feu un pwp seguint els següent punts. Podeu posar alguna petita explicació però l' important és la imatge.
1.Nen neandertal
2.Jove neandertal
3.Grup de neandertals
4.Els Urals : imatge que ens permeti situar aquesta regió en el món.
5.Eines que fabricaven els individus d' aquesta espècie.
6.Paisatges de fa 33.000 anys als Urals.
6.Nosaltres, l ' Homo Sapiens, fa 40.000 anys.
7.Els últims neandertals vivien en una "gèlida regió a prop del Cercle Polar Àrtic".
8.Els neandertals eren una espècie intel.ligent.
9.Ludovic Slimak
10.Assentament o refugi neandertal.
11.Byzcovaya
12.Caçant mamuts.
13.Amb foc.
14. Neandertal i Sapiens.
15.L'últim neandertal.
