Norman Borlaug, capdavanter en la lluita contra la fam

Norman Borlaug, capdavanter en la lluita contra la fam

Norman Borlaug, pare de la revolució verda, premi Nobel de la Pau el 1970 per les seves innovacions en el terreny de l'agricultura, que van evitar la malnutrició i la mort de milions de persones, va morir el passat dia 12, als 95 anys.

Va estudiar a una escoleta d'Iowa que a penes tenia una aula i no va aconseguir aprovar els exàmens d'ingrés a la universitat. Però el que sí que va aconseguir va ser combinar el sentit comú, la ciència i el treball dur.

Primer s’ erforçà en la barreja de varietats de blat, de diferents regions i països, per tal de crear un gra resistent a les plagues i aconseguir així incrementar les collites entre un 20 i un 40 per cent. També va concebre mètodes per poder obtenir més d'una collita anual, així com per reduir el temps de maduració del cereal.

Després d'incrementar l'ús de fertilitzants, les noves varietats de blat mexicà a ell degudes es van cultivar amb èxit a països com Pakistan i l'Índia. Durant bona part de la seva vida, Borlaug va haver de lluitar contra múltiples obstacles, començant pels que sembraven els pessimistes que predeien moltíssima fam tant a Àsia com a Àfrica. Els seus descobriments i innovacions van ser una aportació de primer ordre a la millora de l'alimentació de la gent de Mèxic, l'Índia, Pakistan, Xina i Amèrica del Sud.

Entre 1950 i 1992, la producció mundial de gra va augmentar de 692-1.900 milions de tones, si bé la superfície conreada només ho va fer en menys d'un 2 per cent, és a dir, que la productivitat del terreny es va incrementar un 150 per cent. Sense la Revolució Verda de Borlaug, milions de persones haurien mort de fam, o bé hauria estat necessari destruir nombrosos boscos i reserves naturals per a dedicar més terra a l'agricultura. Els últims anys de la seva vida els va dedicar a assegurar-se que el segle XXI tingués també la seva Revolució Verda, que descansarà en la biotecnologia i la manipulació genètica. L'objectiu és aconseguir collites més abundants amb menys aigua i menys productes químics.

HENRY I. MILLER, metge i biòleg investigador de la Hoover Institution (Universitat de Stanford).

De què ens parla l’ article?
Què és la revolució verda?
Es pot considerar a Norman Borlaug una persona exemplar? Per què?
Per què es parla de països com Pakistan i India?
És avui la fam un problema del que sentim parlar?
Si ho fos qui serie el responsable?
Norman Borlaug és un persona admirable: creieu que hi ha alguna altra persona equivalent a ell en algun altre terreny de la vida humana?

Afegiu diapositives segons el vostre criteri.

Feina dijous

Premi Nobel : escribiu el nom de 5 persones a qui s' hagi donat aquest Premi. Al costat poseu la raó per la que li van donar.

Selecció un i escribiu la seva biografia.

Busqueu en internet l' expressió mapa del hambre 2009. Copieu la imatge en una diapositiva i escribiu tota la informació interessant en altres diapositives.

Escribiu una pregunta que fareu a la classe.

Completeu el treball amb imaginació.

Acabeu sempre amb una conclusió.

Perill: Els videojocs!!

Perill: Els videojocs … !!

Els videojocs promouen actituds antisocials en els joves.
El creixent ús de videojocs entre els joves perjudica les relacions amb els membres de la seva família i amb els amics, revela un estudi divulgat a Washington.
La investigació efectuada per els científics Alex Jensen i Laura Walker es basa en informació recollida entre gairebé un miler d’estudiants universitaris de tot el país.Walker ha assenyalat que com més temps passen els joves davant dels videojocs pitjors són les seves relacions amb amics i pares.
“És possible que es degui al fet que els adolescents s’exclouen de relacions socials importants només per jugar o que els que tenen relacions difícils busquen aquesta forma de passar el temps”, ha dit.“El més probable és que aquestes siguin dues de les causes que es transformen en un cercle viciós”, ha afegit.
Per a la investigació, els estudiants van informar de quant temps passen en els jocs i van respondre una sèrie de preguntes sobre la qualitat de la seva relació familiar, incloent-hi la confiança i l’afecte que reben dels seus pares i dels seus amics.
Tot negatiuPerò els investigadors han advertit que la influència dels videojocs és només un factor en tot un conjunt que condueix a les males relacions personals.No obstant, “el més notable de l’estudi és que tot el que vam analitzar al voltant de l’ús dels jocs electrònics és negatiu”, ha manifestat Walker.L’estudi també ha revelat que en el cas de joves de més edat la freqüència en l’ús de videojocs està proporcionalment vinculada a una conducta perillosa superior, incloent-hi el consum de begudes alcohòliques i de drogues.
En el cas de les dones joves, l’afició als videojocs era inversament proporcional a la seva autoestima.
No obstant, Jensen ha indicat que els futurs estudis podrien absoldre els entreteniments electrònics dissenyats perquè diverses persones juguin de forma simultània, ja que suposadament incrementarien el seu contacte social.

El Periódico 25.2.09

De què ens parla aquest article?
Potser seria millor eliminar tots els videojocs!
Potser hauríem d’ eliminar alguns!
Quan més es juga menys amics / amigues teniu?
Quan més jugueu menys us enteneu amb els pares?
Noies: les més jugadores són les que meys autoestima tenen, són les que menys confiança en si mateixes tenen?
Ampliacions voluntàries?

No tot és positiu en les noves tecnologies: Atenció als nostres mòbils!

El coltan, i les guerres a l’ Àfrica.

El coltan, conegut com l’ or gris, és un mineral fonamental per a la construcció i manteniment de centrals nuclears i per fabricar projectils i míssils. També és imprescindible per a la indústria dels videojocs i per als telèfons mòbils.

El coltan va ser l’ objectiu de la segona guerra del Congo, coneguda com Guerra del Coltan, en la que van morir prop de quatre milions de persones.

En aquesta terrible guerra van participar nou nacions. Aquestes nacions estaven fortament armades. Com va ser això possible si són considerades les més pobres del planeta?

La resposta és senzilla, però esgarrifosa. El coltan no només s’extreu a la República Democràtica del Congo , on està el 80% dels recursos estimats d’aquest mineral. També hi ha mines al Brasil, Tailàndia i Austràlia. Però en aquests últims països cal pagar mà d’obra en condicions dignes que resulten molt cares.

El coltan obtingut al Congo va donar en el món desenvolupat el doble d' ingressos que els diamants , que també s' extreuen al Congo.

Malgrat això ni un d’aquests dòlars va anar a parar al país africà. El seu Govern està constantment amenaçat per cops d’Estat i revoltes.

Feu un document en power point seguint els punts següents:

0. Cal posar sempre alguna imatge a cada una de les diapositives.

1. Títol i el vostre nom.

2.Què és el coltan?

3.En què s' utilitza?

4.Per què el coltan és tan útil?

4.Amb quin altre nom és també conegut? Per què?

5.Com podem respondre a la pregunta: per què les nacions que van participar a la guerra estaven fortament armades?

6.Poseu un mapa de la zona de l' Àfrica de la que parla l' article.

7.Expliquem la imatge de dalt: quin significat té?

8.Dediqueu la darrera diapositiva a escriure una conclusió sobre l' article.