Els awà són un poble tranquil, petit i que ha viscut sempre en harmonia amb la Natura. Sumen uns pocs centenars de persones i molts d’ells no han tingut mai contacte amb la nostra civilització.
Durant moltes generacions, els awà han viscut en mig d’una abundància que només coneixen els que, com ells, habiten a la regió més fèrtil del planeta, la Selva Amazònica.
Es constitueixen en petits grups de 20 o 30 persones que es mouen amb gran rapidesa pels seus territoris. Són nòmades. A mesura que es traslladen, mantenen enceses les brases de les fogueres, amb les que prenen de nou el foc al arribar al seu destí.
Però els awà no sempre van viure d’aquesta manera. Fins fa poc més d’un segle, es tractava d’un poble sedentari que cultivava cereals i hortes. Però l’arribada massiva de colons a finals del s.XIX els va obligar a moure’s per sobreviure. Molts d’ells, igual que els membres d’altres tribus amazòniques, van ser massacrats o fets esclaus i obligats a treballar en plantacions fins a la mateixa mort.
Va ser aquest el seu primer contacte amb la “civilització”. I les coses no han fet més que empitjorar. Avui, el que queda de la seva selva està sent destruït. Fusters, ramaders i colons envaeixen els seus territoris, talant els arbres, caçant els animals dels quals depèn la seva supervivència i infligint-los tot tipus de menyspreus.
En els anys setanta s’ els va intentar “assentar” en reserves. Però la majoria d’ells va morir, víctima de malalties per a les quals no estaven preparats, entre elles la grip. En aquests anys van arribar també les mines i el ferrocarril a la regió, amb un resultat desastrós per a aquesta tribu. Set de cada deu dels awà que van contactar llavors amb els colons van morir. De malalties, treballant com esclaus o fins i tot perseguits en terribles caceres humanes. Només els que s’han mantingut aïllats han tingut, fins ara, una possibilitat per sobreviure.
Però això s’està acabant. Avui, i malgrat que el govern del Brasil ha reconegut legalment les terres dels Awà, els seus límits són contínuament traspassats i violats. Molts dels 300 que avui lluiten per la supervivència han estat testimonis de terribles matances i han salvat la vida de miracle. Com Karapiru, que després de veure morir a la seva família va passar deu anys deambulant sol per la selva perquè pensava que era l’únic que quedava viu.
Fins ara, els awà han anat fugint, retirant-se a les zones més profundes de la seva selva. Però ja no queda on anar. En els últims mesos, han començat a defensar-se i a plantar cara als invasors. L’organització Survival International ha llançat una campanya urgent per protegir-los. Es pot conèixer més sobre ells en la pàgina web que Survival té habilitada. I col laborar per ajudar-los. / ABC febrer 2008
- De què ens parla aquest article?
- Quines són les causes concretes que estan posant en perill als awà?
- Si els awà desapareixen no seran la primera comunitat en fer-ho, altres moltes ja han desaparegut: no creieu que el més realista és acceptar que la seva desaparició és “llei de vida”?
- Imagineu que sou membres de la comunitat awà: no creieu que seria millor acceptar viure en un “reserva” o és millor enfrontar-se?
- Busqueu informació sobre la campanya de Survival International.
-Busqueu informació en imatges acompayades de text que ens ampliin l' informació sobre els awà : per exemple, els colons, la deforestació, el nomadisme,
-Redacteu un possible i breu missatge adreçat a Survival International.
